ESPECIAL SANT JORDI: UN SANT JORDI CONFINAT, UNES EMOCIONS CONFINADES

UN SANT JORDI CONFINAT, UNES EMOCIONS CONFINADES

Avui a Catalunya celebrem la diada de Sant Jordi, declarat patró de Catalunya cap al 1904, tot i que la festa es va generalitzar a meitat del segle XV.

És el dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor. És el dia dels enamorats i des del segle XIX és una festa de reivindicació de la cultura catalana.

Aquest any no anirem a passejar per les diferents parades de roses i llibres, no perquè no vulguem sinó perquè no podem. Això ens generarà un seguit d’emocions contradictòries.

Tindrem les emocions confinades, a l’igual que la festivitat.

Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi, un drac ferotge que tenia atemorit el poble i al que li van entregar una donzella que el galant cavaller Jordi va salvar.

ONTA la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha.   El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia.   I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien.   Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la.   Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut.   Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella.   Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra. I on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi.   I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat.   I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren. Extracte del llibre “Les tradicions religioses de Catalunya; St Jordi i el Drac dels quatre elements", d'Anna de Valldaura.

Aprofitem aquesta diada de Sant Jordi per explorar les nostres emocions.

Algú s’ha preguntat mai quines emocions sentien els personatges de la llegenda.

El drac segurament sent tristor i ràbia, perquè està sol, avorrit i enfadat amb el món. No sap com canalitzar aquesta ràbia i per això no té més remei que exterioritzar-la, quan més dolent és, més ràbia creix dins seu. Aquesta és una emoció considerada insana ja què  és una reacció apresa de la frustració, que gairebé mai serveix per a cap propòsit, i quasi sempre té conseqüències no desitjades.

La donzella segurament tenia por, es sentia insegura d’ella mateixa. La por és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill.

El cavaller segurament sentia amor. L’amor és una emoció sana i això el va envalentir.

Aquestes emocions segurament també les sentim en temps de confinament. Molts de nosaltres estem rabiosos a moments, tenim por i fins i tot podem sentir amor.

Sentim ràbia per la situació que estem vivint, perquè de cop ha canviat el nostre estil de vida, les nostres rutines.

Ens costa gestionar la ràbia perquè no sabem contra què la projectem, contra que lluitem. Al mateix temps estem tristos, perquè estem sols, perquè ens han canviat la vida, perquè ens agradaria donar abraçades a la família i als amics. Perquè voldríem retrobar-nos amb els companys de feina, d’espai d’oci... La tristesa no és una emoció insana però no ha de perdurar en el temps. És normal sentir tristor.

També tenim por. Por perquè estem en aquest situació degut a un virus descontrolat, molt contagiós.

Por a no saber què passarà, a la desinformació o la massa informació, al contagi, a no poder fer una vida normal.....

Però com tots som bones persones també tenim els nostres moments en que sentim amor, perquè tenim ganes d’estar junts, de donar abraçades, de tocar-nos i d’interactuar.

Per tots vosaltres Bona diada de Sant Jordi!

“LA POR VA PICAR A LA PORTA,I

LA CONFIANÇA VA ANAR A OBRIR I

A FORA NO HI HAVIA NINGÚ¨”

                                   ( Proverbi xinès )

Marta Rosell i Ardèvol          23/04/2020